dijous, 27 d’octubre de 2011

My funny Valentine / Dos Toievski en concert

Amics i actors secundaris varius...
Passarem de les paraules als fets, i afegirem novetats que donin llustre a aquest blog jove i emergent abans de la típica aburgesamenta i declivi inherent a la vida humana.

(Nota mental: parlar d'un mateix en plural per sonar modest i rebaixar la sensació d'egolatria...)

Primer de tot us presentaré una gravació en vídeo feta aquest mateix matí.


Es tracta d'una cançó anomenada "My funny Valentine", un standard de jazz que va popularitzar en Chet Baker. La gravació és força bona, excepte alguns moments en què distorsiona una mica.

Espero anar millorant les prestacions... A lo millor penseu que la distorsió és excessivament molesta!
Si és així, m'agenollo davant de'n Ratzinger i retiro el vídeo del Youtube, que per altra banda ja em fa una mica de vergonya, doncs és el primer cop que pujo una cosa així.



Canviant de sesterci, us diré que:

Demà els "Dos Toievski" actuem al nostre garito igualadí preferit,
el "The rock", situat a la Plaça de Cal Font.

Qui vulgui escoltar unes versions acústiques de pop, rock, i soul, té una cita a cegues demà a les 23:00.
Hem ampliat i renovat el repertori! (Louis Armstrong, Albert Pla, Burt Bacharach, Eric Clapton, Roy Orbison, Beatles, Stone Temple Pilots....)



PD: Ara si, canviant de tema total, si algú es vol iniciar al flamenc, que busqui per internet un recopilatori fet per un paio (és a dir, no és oficial, ni comprable ni res), que es diu "Ellos cantan flamenco".
És espectacular. Variat, i de qualitat.

Fins mai!

dimarts, 18 d’octubre de 2011

Tot va bé si acaba bé...

... però tot just comença!! Davant del sobresaturament (?) de links, xarxes socials,
espais web i eventus laborals (¿), he decidit fer-me una web.

Vist que el myspace està caduc i foll, aquesta web servirà una mica de currículum en xarxa
(aparador virtual?), i també serà un lloc on penjar notícies, concerts, o divertimentos,
i qui sap si un lloc on escriure reflexions sobre la música o sobre la vida, si es presta.
Un veritable contrapunt en prosa al "Mecanoscrit del segon exili".

Lluna nova