Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris electrònica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris electrònica. Mostrar tots els missatges

dilluns, 3 de novembre del 2014

Frikejant l'anti-folk

Què és l'anti-folk?

Actualment corre pel món un documental sobre aquesta qüestió, i sobre la figura d'uns dels seus representants en el nostre país, l'estimat crack del Bages The Missing Leech (Maurici Ribera).

Ningú sap contestar exactament aquesta pregunta, però molts asseguren que vindria a ser 
<< massa folk per a ser punk. O massa punk per a ser folk >>

Bé, el cas és que arrel d'aquest documental, anomenat A Film About Something Called Antifolk i estrenat en el Festival In-edit de Barcelona el passat 29 d'octubre, uns 40 grups/solistes van versionar alguna de les seves cançons i jo en vaig ser un d'ells, a nom de Red Pèrill.



Vaig agafar el seu hit "Somriu" i el vaig convertir en una espècie de broma èpica de discoteca.

Si no m'equivoco, finalment hi ha 3 àlbum recopilatoris, i 2 Ep's, un d'ells composat per 5 versions de la mateixa cançó (la de Somriu).

En fi, la podeu escoltar aqui!



dissabte, 5 de juliol del 2014

Red Pèrill is in da haus

Amics, amigues, aficionats a fer crepitar la llenya. Us presento, PER FI, el meu 1er disc en solitari, a nom de Red Pèrill. Es diu Planeta Crunch i aquesta n'és la portada.



És un disc d'electrònica d'autor, molt eclèctic (ojo, les dues coses fan ràbia però en aquest cas són certes) on es barrejen jazz, soul, funk, i força psicodèlia, amb lletres bastant surrealistes i un punt d'humor ressec de supervivència. Entenc que aquest paràgraf sencer pot petar els medidors de ràbia, però ho penso talment així.

El disc ha comptat amb algunes col.laboracions puntuals com en Marc González, que canta en un tema i n'ha fet el disseny, els guitarristes Joan Vilanova i Jaume Llombart, i el saxofonista Xavi Plaza. La masterització ha sigut obra de'n Magí Batalla, i la fotografia de'n Bernat Mateu.

Es pot sentir sencer al Bandcamp, i es pot comprar en format digital per 7 euros. De moment no està previst fer-ne còpies físiques. Espero que el disfruteu!


 -------> Bandcamp <--------


dimecres, 19 de febrer del 2014

"A hotel room story": Musicant sensacions

Hola, visitants il.lustres: us presento un dels meus últims encàrrecs.
Es tracta de la música dels crèdits de l'ambiciós curtmetratge "A hotel room story", obra de'n Daniel Piera.



Va ser presentat el 12 de febrer a l'Hotel Vela de Barcelona, i no va ser feina fàcil.
Vaig intentar sintetitzar les sensacions de la història procurant que els crèdits fossin una espècie d'aterrissatge emocional, i alhora un petit resum de la història, ja que durant el curt en si no hi havia música.



Espero que us agradi, i si algun dia podeu veure el film, no ho dubteu ni un segon.

dimarts, 27 d’agost del 2013

Tutting corporatiu (?): El meu primer GRAN encàrrec

Hola, lectors àvids de notícies fresques.
Em fa il.lusió presentar-vos el vídeo del meu primer gran encàrrec musical corporatiu,
que vaig fer per a l'empresa Image Laundry.

Es tracta d'un video corporatiu, i el protagonista és en JayFunk,
un paio de los Àngeles que és un dels cracks
d'una nova disciplina de ball (o algo així) anomenada "tutting",
que és això que podreu veure en el video que consisteix en una espècie de coreografia
on els protagonistes són els dits de les mans.
Doncs d'aquesta orgia de moviments, títols, i efectes sonors, jo en sóc el compositor musical.

Havia fet encàrrecs similars anteriorment, però cap d'aquesta magnitud,
i a més havien sigut de talant molt més ambiental, de música ascensorística o de fons, vaja.

En aquest em vaig haver d'estrujar les neurones i gastar les energies fins l'esgotament
per tal de convertir en música el desenfrenat ritme "digital" de'n Jay.



Enllaços del video:

http://www.youtube.com/watch?v=ZijdEDlkJvk

https://vimeo.com/72496817

Enllaços de'n Jay Funk:

Soundcloud: http://www.soundcloud.com/jayfunkjd
Youtube: http://www.youtube.com/jayfunky
Twitter: http://www.twitter.com/jayfunk_jd


A veure què serà el següent

:)

Les vistes més tristes