2014. Que torna el centre

En el resum de l'any passat deia el següent:

"Nous reptes, i camins incerts.
Refundacions mentals i físiques.
S'acosta l'hora de la veritat"

No recordo perquè ho vaig dir, però veig que ja intuïa que aquest seria un any especialment important, i es pot resumir en aquestes 2 fotos:

En resum, el final d'Albatros, amb disc pòstum inclòs i el retorn a l'electrònica i al treball casolà que m'ha portat a editar per fi el meu primer disc en solitari, en el qual portava molts anys treballant.

També ha sigut un any bastant multimèdia: Una banda sonora i dos videoclips!

Ah, i més ràdio que mai! Hemisferit Dret, el programa que et connecta!



Possiblement i encara que no ho sembli ha sigut l'any més difícil de la meva vida. Però aquí estic, no? Els nous passos haurien d'estar encaminats a no caure mai més en el parany del "lament de la ment".

Frikejant l'anti-folk

Què és l'anti-folk?

Actualment corre pel món un documental sobre aquesta qüestió, i sobre la figura d'uns dels seus representants en el nostre país, l'estimat crack del Bages The Missing Leech (Maurici Ribera).

Ningú sap contestar exactament aquesta pregunta, però molts asseguren que vindria a ser 

<< massa folk per a ser punk. O massa punk per a ser folk >>

Bé, el cas és que arrel d'aquest documental, anomenat A Film About Something Called Antifolk i estrenat en el Festival In-edit de Barcelona el passat 29 d'octubre, uns 40 grups/solistes van versionar alguna de les seves cançons i jo en vaig ser un d'ells, a nom de Red Pèrill.

Vaig agafar el seu hit "Somriu" i el vaig convertir en una espècie de broma èpica de discoteca.

Si no m'equivoco, finalment hi ha 3 àlbum recopilatoris, i 2 Ep's, un d'ells composat per 5 versions de la mateixa cançó (la de Somriu).

En fi, la podeu escoltar aqui!

https://afilmaboutsomethingcalledantifolk.bandcamp.com/track/somriu-7

Albatros: Dissolució, nou disc i videoclip (?)

Hola, visitants casuals de l'estratosfera. Albatros, el grup del qual he format part els últims deu anys, un grup d'amics que vam arribar força més lluny del què ens imaginàvem dintre de les nostres possibilitats, vam decidir dir adéu, escalonadament, a principis d'aquest 2014. Però el nostre llegat no s'acabava aquí, perquè haviem deixat un últim disc gravat i encara havia de ser publicat.

Així doncs, durant aquest juliol ha vist la llum aquest 3er disc, anomenat "Mundo Bosque",
i també el nostre primer i últim videoclip, "Hijos de los hombres".

El disc es pot escoltar i comprar aqui:

http://psicoalbatros.bandcamp.com

I el videoclip és aquest:



Han sigut anys plens d'aventures, i ens han fet ser allò que som, i allò que serem!

Dos Toievski: calaix multimèdia

Si, amics. Jo faig servir molt les xarxes socials per la promoció musical, però el blog és una mica més lent i costós de fer anar, així que a vegades vaig tard. Avui us penjaré coses que ja han passat, però de les quals vull que en quedi constància. El blog, doncs, compleix molt bé aquesta funció d'arxiu.
En especial ho dic per un video que va servir per promocionar el primer concert de Dos Toievski d'aquest 2014, i que és obra de Ull Viu - Fotografia creativa:




El curiós és que aquell dia, realment anàvem a fer unes fotos, però vam aprofitar per fer això.
Les podeu veure clickant aquí.

Ah, que també voleu música? OK.

Doncs us deixo amb uns temes del directe que vam oferir al Hot Blues a finals del 2013, que encara no l'havia publicitat per aquí.






Per acabar aquest magnífic post multimèdia, us deixo amb la llista dels nostres propers concerts:


Dis. 4/05: Al Recrea't de la Bastida a les 13 h.

Dis. 17/05: La Cúpula Bar Musical de Sant Fost de Campsentelles a les 13 h.

Diss. 7/06: Event privat

Dis. 21/06: Fira de cerveses artesanals de Castellolí.

Diu. 22/06: La Lliga de Capellades

La cançó del lladre

Aquest dissabte dia 4 de febrer toco al Restaurant Brunzent (antic Manolo, a la plaça de l'Ajuntament d'Igualada) a l'hora de sopar.
Farem un duet amb el meu amic el saxofonista Xavi Plaza, que és el meu company habitual en aquest tipus d'aventures. I tot pensant un repertori, em vaig decidir a investigar sobre cançons populars catalanes.

I és que reflexionava sobre l'essència del jazz, i de la naturalesa dels clàssics americans que s'acostumen a fer servir, els standards. M'agraden i molt, però necessitava buscar nous camins, potser aprendre a fer sonar boniques coses més senzilles i alhora més properes.
No perquè per mi haguéssin tocat sostre, ans al contrari. Últimament no em sonava res, i no acabava de disfrutar tocant, i per això se'm va ocórrer afegir alguna peça popular catalana al repertori. Una cançó que em pogués remetre a la infantesa, per exemple.

És una cosa que ja feien en Tete Montoliu, i encara fan el Manel Camp o el Lluís Vidal,
per citar-ne 2 exemples. I fora d'aqui, el Brad Mehldau, els Bad Plus i tants d'altres també fan el mateix versionant i reharmonitzant temes poperos (Radiohead, Nirvana, Beatles, etc...)

(els enllaços són d'spotify)

Vull dir amb això que no és més res més que una conclusió lògica i un exercici estilístic habitual.
Els primers músics de jazz transformaven, disfressaven, i prostituïen des de temes populars fins a "cançonetes de musical", que utilitzaven com a excuses per a improvitzar o investigar. Jo ho havia provat anteriorment amb el "Rossinyol" i algunes d'altres, però "La cançó del lladre", que és un tema maquíssim, és la primera amb la qual m'he acabat sentint a gust, i que adquiria certa personalitat. Així doncs la vaig gravar, i aquí la podeu escoltar.

Que la disfruteu!

Dos Toievski en concert / Albatros al magazine iO Pages

Hola amics de la gatzara incongruent, aqui us deixo allò que se'n diu un calaix de sastre.

- Tenim 2 vídeos de l'actuació que vam fer els Dos Toievski
al The rock d'Igualada el passat 28 d'octubre, gravats per en Quico 13.

Aprofitant l'avinentesa, us informo de que el pròxim dissabte 19 de novembre, a les 19:00h, 

actuarem dins del marc del "Rec Stores 0.4".

- I aquest mes els Albatros "compartim" portada amb de manera discreta amb els Pink Floyd!
Ens han entrevistat per al pròxim número del magazine holandès de rock progressiu "iO Pages", i ens fan una petita menció a la portada a sota dels nostres ídols. Si bé això últim és simbòlic, fa molta il.lusió.

En breu també veurà la llum una altra entrevista, aquest cop al magazine belga "Prog-résiste".
Estem on fire!

Visca la Naranja Mecánica!!!!

My funny Valentine / Dos Toievski en concert

Amics i actors secundaris varius...

Passarem de les paraules als fets, i afegirem novetats que donin llustre a aquest blog jove i emergent abans de la típica aburgesamenta i declivi inherent a la vida humana.

(Nota mental: parlar d'un mateix en plural per sonar modest i rebaixar la sensació d'egolatria...)

Primer de tot us presentaré una gravació en vídeo feta aquest mateix matí.

Es tracta d'una cançó anomenada "My funny Valentine", un standard de jazz que va popularitzar en Chet Baker. La gravació és força bona, excepte alguns moments en què distorsiona una mica.

Espero anar millorant les prestacions... A lo millor penseu que la distorsió és excessivament molesta!
Si és així, m'agenollo davant de'n Ratzinger i retiro el vídeo del Youtube, que per altra banda ja em fa una mica de vergonya, doncs és el primer cop que pujo una cosa així.

Canviant de sesterci, us diré que:

Demà els "Dos Toievski" actuem al nostre garito igualadí preferit,
el "The rock", situat a la Plaça de Cal Font.

Qui vulgui escoltar unes versions acústiques de pop, rock, i soul, té una cita a cegues demà a les 23:00.
Hem ampliat i renovat el repertori! (Louis Armstrong, Albert Pla, Burt Bacharach, Eric Clapton, Roy Orbison, Beatles, Stone Temple Pilots....)

PD: Ara si, canviant de tema total, si algú es vol iniciar al flamenc, que busqui per internet un recopilatori fet per un paio (és a dir, no és oficial, ni comprable ni res), que es diu "Ellos cantan flamenco".
És espectacular. Variat, i de qualitat.

Fins mai!