Agost de sopars a la fresca a Igualada

Hola, benvinguts lectors.

Aquest agost m'han encarregat d'organitzar música per als sopars a la fresca als jardins
del Restaurant Sant Magí d'Igualada.

Aquests es duran a terme cada dijous i també
i el dissabte i diumenge 24 i 25 de Festa Major.
El calendari serà el següent:

Dij. dia 8, duet amb:

Judit Robles - veu
Marc Mateu - piano, veu.

Versions de soul, pop, jazz i bossa-nova.


Dij. dia 15:

Dani Prat - piano sol (anul.lat)





Dij. 22:

Judit Robles - veu
Marc Mateu - piano, veu.

Versions de soul, pop, jazz i bossa-nova.

Diss. 24:

Marc Mateu - piano, veu

Diu. 25: Sopar de Festa Major a la fresca amb concert del duet de versions acústiques Dos Toievski.


Dij. 29, duet amb:

Ricard Vinyet - saxo
Marc Mateu - piano

Jazz i bossa-nova.

La música començarà a partir de les 22:30 els dijous i 23 h. dissabte i diumenge

-------------------------------

Restaurant Sant Magí
C/ Sant Magí, 58 - IGUALADA
Tel. 93 804 66 26 - Correu.: reserves@santmagi.net

D'allò que en diuen que ve tot de cop

Aquesta setmana es presenta mogudeta!
Després d'un principi d'any amb molta feina però pocs concerts, en tinc 4 la mateixa setmana!
Deu ser això del "fin de curso"...

En fi, són aquestos:

- Dijous 20 de Juny toquem amb Dos Toievski + The Missing Leech
  al bar Pipiolo de Barcelona a les 21:30.

- Divendres 21 de Juny tocarem amb l'Orquestra Ak Funk (formada per alumnes i mestres de l'Escola Akords) a la plaça de la Isabela d'Igualada amb motiu del dia internacional de la Música.

- Dissabte 22 de Juny estaré tocant amb Albatros al 1er festival Igualada Rock City, format exclussivament per grups locals d'un altíssim nivell, i amb propostes per a tots els gustos, incloent el retorn d'uns mítics de la meva adolescència, els Quòniams, i final de festa amb els Crisix, la nova sensació del thrash. La veritat és que el Ricard Fuster i el Quico 13 s'ho han currat MOLT.

- I finalment, diumenge 23 de Juny, tocaré a duet amb en Ricard Vinyets al restaurant
Sant Magí d'Igualada a les 22:00. Farem uns standards per amenitzar el sopar de Sant Joan.

Apa, adiós!

La cançó del lladre

Aquest dissabte dia 4 de febrer toco al Restaurant Brunzent (antic Manolo, a la plaça de l'Ajuntament d'Igualada) a l'hora de sopar.
Farem un duet amb el meu amic el saxofonista Xavi Plaza, que és el meu company habitual en aquest tipus d'aventures. I tot pensant un repertori, em vaig decidir a investigar sobre cançons populars catalanes.

I és que reflexionava sobre l'essència del jazz, i de la naturalesa dels clàssics americans que s'acostumen a fer servir, els standards. M'agraden i molt, però necessitava buscar nous camins, potser aprendre a fer sonar boniques coses més senzilles i alhora més properes.
No perquè per mi haguéssin tocat sostre, ans al contrari. Últimament no em sonava res, i no acabava de disfrutar tocant, i per això se'm va ocórrer afegir alguna peça popular catalana al repertori. Una cançó que em pogués remetre a la infantesa, per exemple.

És una cosa que ja feien en Tete Montoliu, i encara fan el Manel Camp o el Lluís Vidal,
per citar-ne 2 exemples. I fora d'aqui, el Brad Mehldau, els Bad Plus i tants d'altres també fan el mateix versionant i reharmonitzant temes poperos (Radiohead, Nirvana, Beatles, etc...)

(els enllaços són d'spotify)

Vull dir amb això que no és més res més que una conclusió lògica i un exercici estilístic habitual.
Els primers músics de jazz transformaven, disfressaven, i prostituïen des de temes populars fins a "cançonetes de musical", que utilitzaven com a excuses per a improvitzar o investigar. Jo ho havia provat anteriorment amb el "Rossinyol" i algunes d'altres, però "La cançó del lladre", que és un tema maquíssim, és la primera amb la qual m'he acabat sentint a gust, i que adquiria certa personalitat. Així doncs la vaig gravar, i aquí la podeu escoltar.

Que la disfruteu!

My funny Valentine / Dos Toievski en concert

Amics i actors secundaris varius...

Passarem de les paraules als fets, i afegirem novetats que donin llustre a aquest blog jove i emergent abans de la típica aburgesamenta i declivi inherent a la vida humana.

(Nota mental: parlar d'un mateix en plural per sonar modest i rebaixar la sensació d'egolatria...)

Primer de tot us presentaré una gravació en vídeo feta aquest mateix matí.

Es tracta d'una cançó anomenada "My funny Valentine", un standard de jazz que va popularitzar en Chet Baker. La gravació és força bona, excepte alguns moments en què distorsiona una mica.

Espero anar millorant les prestacions... A lo millor penseu que la distorsió és excessivament molesta!
Si és així, m'agenollo davant de'n Ratzinger i retiro el vídeo del Youtube, que per altra banda ja em fa una mica de vergonya, doncs és el primer cop que pujo una cosa així.

Canviant de sesterci, us diré que:

Demà els "Dos Toievski" actuem al nostre garito igualadí preferit,
el "The rock", situat a la Plaça de Cal Font.

Qui vulgui escoltar unes versions acústiques de pop, rock, i soul, té una cita a cegues demà a les 23:00.
Hem ampliat i renovat el repertori! (Louis Armstrong, Albert Pla, Burt Bacharach, Eric Clapton, Roy Orbison, Beatles, Stone Temple Pilots....)

PD: Ara si, canviant de tema total, si algú es vol iniciar al flamenc, que busqui per internet un recopilatori fet per un paio (és a dir, no és oficial, ni comprable ni res), que es diu "Ellos cantan flamenco".
És espectacular. Variat, i de qualitat.

Fins mai!