Biografia

QUI SÓC?

Marc Mateu, nascut a Igualada l'1 de juliol del 1980.

També soc conegut amb el pseudònim de Red Pèrill,
(que és com acostumo a "firmar" en els projectes musicals i literaris personals)
i sóc (o faig) de pianista, teclista, compositor, cantant i productor.
A més a més dono classes de piano i producció.


QUÈ HE FET?

He estudiat piano i/o harmonia amb Guillermo Klein, Joan Munné, Joan Diaz,
Txema Riera i Guim G. Balasch, entre d'altres,
però també he fet lives d'electrònica, he cantat trash, he tocat patxanga, he presentat actes, i he produït música amb Cubase, Ableton, Reason, Tecno Maker XXL o una MPC 2500.

Durant 10 anys he sigut membre del grup de rock progressiu Albatros,
vaig ser fundador del grup de jazz-fusió Bravadúnia (actualment inactiu),
i vaig cantar durant un breu període de temps amb la "Coral d'homes" d'Igualada.

Faig música a nom de Red Pèrill des del 2001 i electrònica ambiental des de 2018 a nom de Music to do things.

Vaig composar la cançó d'estiu d'iCat 2019 i vaig co-produïr el tema "La gran onada" de Sopa de Cabra juntament amb Quico Tretze.

També he produït l'EP "Fets de Pols" i el disc "Nits de llops" de Samuel López.

Ocasionalment també m'he encarregat de composar algunes sintonies,
i algunes músiques per encàrrec i durant el confinament vaig engegar els Jocs Pèrillosos, que consistien en col·laboracions a distància o jocs musicals com musicar discursos o videos virals (alguns dels quals es van viralitzar també, com aquest)

També escric. Durant molts anys ho he fet en diferents blogs, he col·laborat periòdicament
amb els diaris SomAnoia i Anoiadiari, la revista AnoiaMagazine, i en una ocasió al blog TJNBA.
També vaig escriure una sèrie de cròniques al Revers, el suplement cultural del Nacional.cat

Tinc wikipèdia però no està del tot actualitzada.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Red_P%C3%A8rill

Finalment, també he fet ràdio en el programa Hemisferi Dret, El Bosc dels Carnuts i els podcast Port-au prince Young Hostel i Toc de Keta.





COM SÓC:

M'agrada composar, fins i tot més que tocar.
M'agraden sobretot el jazz (i la música negra en general),
la psicodèlia, el pop com a concepte, el rock progressiu, i les cançons boniques.
De fet m'agrada quasi bé tot. Crec que no tinc prejudicis estilístics més enllà del gust,
i de pecar d'snob com fem molts músics en certs moments.

No m'agrada repetir-me, creativament parlant, i llavors em neguitejo fins que torno a veure la llum.





Les vistes més tristes